Feeds:
Entrades
Comentaris

Posts Tagged ‘Jornada Economistes’

Sessió 1 de la #JornadaCEC2016

La globalització del final del segle XX l’enteníem com un creixent moviment tant de béns i serveis com de fluxos financers, eliminant fronteres i fent que tot fos molt més a prop; fent que la terra sembles plana com deia en Thomas Friedman o punxeguda com deia en Pankaj Gemawhat.

En els darrers anys estem observant que aquests fluxos de bens s’han estancat, que els financers han caigut sensiblement, mentre que els serveis creixien lleugerament. Ara, la part que està prenent més protagonisme i que redefineix la globalització, són els ingents fluxos de dades que permeten compartir informació, idees i innovació a escala global. La globalització s’ha fet digital.

Les plataformes digitals creen uns mercats globals més eficients i transparents on els compradors i venedors cada cop són més prop i poden pactar i trobar línies de col·laboració molt més ràpidament i a baix cost, doncs els costos marginals de comunicacions digitals són pràcticament zero. Si la primera dècada del segle va servir per globalitzar l’eCommerce, en aquesta segona dècada hem ampliat el focus i estem globalitzant l’eBusiness.

Des del canvi de segle les grans empreses han anat creant les seves xarxes digitals internes per tal d’anar facilitant l’intercanvi d’informació tant entre l’empresa i els clients com entre l’empresa i els seus proveïdors. No obstant això, la universalització de les xarxes socials i la necessitat de transferir una informació més oberta i comunicar-se i participar en les converses de stakeholders fa que els fluxos d’informació corporativa vagin per tots els camins, més d’algun cop, també s’ha de dir, sense la confidencialitat desitjada.

En aquest nou context les petites i mitjanes empreses han trobat la possibilitat de poder participar de forma activa y algunes grans empreses, a la vegada, han trobat formes complementaries de negoci. Per exemple, una petita empresa comercial pot tenir un sistema complet d’eCommerce global gestionat en la part que desitgi per Amazon en molt poc temps. Una universitat com al UAB pot generar un curs en línia i impartir-lo a traves de Coursera a alumnes d’arreu del món compartint plataforma amb T.U. Munich, ParisTech, Stanford o el Technion d’Israel. O les noves formes de negoci de l’economia col·laborativa, on per exemple, un particular pot llogar un apartament de la costa brava fent servir un aparador global com Airbnb, oferir-se com taxista per Manhattan via Uber o donar una segona vida recuperant part de la inversió a algun actiu no utilitzat via Wallapop.

competir-era-globalizacion-digital

En aquesta nova era de globalització digital les empreses s’han de reinventar doncs hi ha grandíssimes oportunitats a la vegada que importants amenaces. Accés a nous mercats, a la innovació, a proveïdors i a materials molt més fàcil, però, a la vegada les tradicionals barreres o proteccions front la competència han caigut i l’exposició a nous competidors més eficients amb millors productes i millors relacions amb els consumidors ha crescut enormement. Aquesta situació fa que l’immobilisme no sigui una opció viable, ni tant sols a curt termini.

Els avanços tecnològics dels darrers anys multiplicaran l’efecte de la globalització digital. La robòtica, la computació cognitiva, les impressores 3D, els vehicles autònoms, els nous materials com el grafé, entre d’altres faran que tot sigui encara molt més ràpid i que pugui aparèixer una disrupció digital en qualsevol lloc i moment. I, com be diu en James McQuivey, contra els disruptors digitals no hi ha defensa possible.

Alemanya, a finals de 2012 va passar a ser actiu i conjuntament amb grans empreses va llençar el programa Industria 4.0 que, en essència, proposa interconnectar la planta de fabricació i permetre que les màquines prenguin determinades decisions de forma autònoma buscant increments de dos dígits de productivitat i trencant economies d’escala i redefinint completament la manufactura. Altres països europeus s’han anat afegint i ara ja és una iniciativa europea. En España es correspon al programa industria conectada 4.0 del ministerio de industria (finals 2015) amb Santander, Telefónica i Indra com a impulsors.

Aquesta transformació digital no només afectarà a les empreses, les persones que no es transformin no podran optar a entrar en el mercat de treball o continuar la carrera professional o quedaran relegades a activitats marginals o substituïdes per robots. Les administracions també s’hauran de transformar tant per eficiència com per transparència i participació. A més, tant països com empreses com persones han de fer front als nous reptes i riscos  derivats de la digitalització global com per exemple en aspectes de ciberseguretat.

Per parlar d’aquest tema a la Jornada del Economistes d’aquest any 2016 hem convidat com a ponents Luis Maria Roses, director d’Organització i Sistemes a Salvador Escoda, SA, i Jordi Ruppmann, responsable del projecte de transformació digital del RACC.

Inscripcions a la #JornadaCEC2016 

Read Full Post »

Aquest any la Jornada dels economistes (#JornadaCEC2016) s’ha organitzat entorn al lema: Geopolítica i geoeconomia: un ordre econòmic mundial canviat.

jornada2016

Des de la Comissió OSI i conjuntament amb l’Escola d’Empresa i Tecnologia de l’UAB per mitjà del company i professor de la UAB Xavier Verge (@xverge) hem organitzat la sessió 1 d’aquesta jornada amb el títol: “La Globalització es fa digital: Implicacions per als països, les empreses i els ciutadans”. La sessió serà coordinada per la Dra. Carme Casablancas i comptarà amb les ponències de: Luis Maria Roses, director d’Organització i Sistemes a Salvador Escoda, SA, i Jordi Ruppmann, responsable del projecte de transformació digital del RACC.

Us animem a que consulteu la web de la jornada i que us inscriviu a aquest esdeveniment anual accedint aquí.

 

 

 

 

 

Read Full Post »

Jornada dels economistes 2014

 

 

Read Full Post »

El passat 11 de novembre va tenir lloc la Jornada dels Economistes 2011 sota el lema “Empresa i Economia, més i millor”. Un gran èxit d’assistència a les sessions plenàries i a les sessions de treball simultànies demostra que els temes tractats foren d’interès per als assistents i que aquesta trobada anual permetrà seguir mostrant a la societat la tasca dels economistes i gestors d’empresa en anys successius.

Jornada Economistes 2011

En el context de la Jornada la Comissió OSI proposà una sessió on debatre sobre com les empreses, en la conjuntura actual, poden fer més i ser millors; més per seguir creant riquesa econòmica i social, i millors per ser més eficients, més productives i més innovadores.

Ens trobem davant d’un nou escenari social i econòmic que ens obliga a replantejar-nos formes en la manera de treballar, de pensar i d’interactuar, en definitiva de viure. Un canvi de model productiu on les persones i les empreses ens relacionem de maneres diferents. Un model que es basa en la gestió del coneixement. Un model d’organització que trenca amb la jerarquia i potencia una organització multidisciplinar i dinàmica, orientada a projectes i al assoliment dels objectius. On tots ens relacionem amb tots i on els objectius s’assoleixen pel treball cooperatiu, potenciant la creativitat i les habilitats de cadascú. Aquest nou model productiu es basa en la connexió dels processos, les persones i la informació. En aquest sentit l’evolució de les Tecnologies de la Informació i la Comunicació (TIC) han tingut, tenen i tindran un paper fonamental en el desenvolupament d’aquest nou model.

La sessió, introduïda i moderada per el Sr. Josep Maria Gallart, Vicepresident de la Comissió OSI, va pretendre conjugar dos objectius: d’una banda apropar les noves tendències en TIC i les seves implicacions de present i futur; i d’altra reflexionar sobre com s’està redefinit el lloc de treball i com les TIC poden aportar solucions per suportar i innovar en les noves formes de relacionar-nos.

Per donar resposta al primer objectiu tinguérem a la taula al Sr. Josep Maixenchs, responsable d’Accenture a Barcelona. En la seva ponència ens va fer un repàs dels aspectes més destacats en els que les TIC poden impactar les organitzacions i aquestes treure’n profit, amb particular èmfasi a: la implantació de solucions basades en programari lliure, la progressiva adopció de solucions basades en núvols (públics i privats) i la inherent multicanalitat de les comunicacions organització-persona i interpersonals, així com la mobilitat. Amb la seva dilatada experiència en el sector com a gestor de grans comptes cada tema fou il•lustrat amb exemples reals. Finalment, en l’àmbit de la mobilitat, el Sr. Maixenchs ens va presentar el projecte Barcelona Mobile World Capital que permetrà la Barcelona ser la seu del GSMA Mobile World Congress fins al 2018 i, més important, crear l’entorn adequat perquè les empreses catalanes i espanyoles del l’àmbit TIC puguin desenvolupar la seva capacitat innovadora i esdevenir un dels principals motors econòmics per al país.

El segon objectiu de la sessió quedà cobert amb la ponència del Sr. Ramon Costa, Business Productivity Advisor del MIC Productivity. En la seva intervenció ens va convidar a reflexionar sobre les noves formes de treball i en quina mesura el lloc de treball tradicional s’està redefinit cap a quelcom molt més flexible en el temps, en els espais, etc. però sempre empès i suportat per noves eines tecnològiques que afavoreixen la comunicació i la col•laboració de manera ubiqua. Amb diferents exemples concrets el Sr. Costa ens ajudà a veure que el canvi que està arribant no depèn únicament de les solucions TIC que hi posem en joc, si no que implica canvis profunds en la manera de fer i de pensar de les organitzacions. Aquelles que abracin el canvi de bon grat en sortiran beneficiades amb millores en la productivitat i la seva capacitat innovadora.

La sessió fou presidida pel Sr. Ramon Salabert, conseller executiu de Telefònica, que contribuí a la sessió tot fent una ponència on va repassar l’evolució de les TIC i el seu impacte progressiu i imparable en les organitzacions. La seva intervenció va significar una valuosa llavor per contextualitzar les dues ponències principals.

Els assistents varen completar la sessió amb les seves intervencions, demostrant el seu interès pels temes tractats però també expressant dubtes i consideracions profundes sobre l’adopció del cloud computing, el programari lliure, etc.

Com a conclusió generalitzada tant amb els membres de la taula com per les intervencions i comentaris amb alguns assistents, podem afirmar que els objectius de la sessió i les expectatives dels assistents van ser assolits amb satisfacció.

Marco A. Peña
Coordinador de la Comissió d’Organització i Sistemes d’Informació del CEC i l’ACCID

Read Full Post »

Aquest any la Jornada vol parlar d’Empresa i Economia, més i millor. Des del grup OSI us volem proposar una sessió sobre com les empreses en la situació actual han de ser més i millor, més per crear riquesa, econòmica i social, i millor per ser més eficients, més productives i més innovadores, en els seus processos interns i externs, pensant sempre en les persones, que són la clau de l’èxit a les empreses.

En economia sempre s’ha partit d’un principi bàsic, i és que els recursos disponibles eren escassos. Això que sembla una obvietat, en els darrers anys no ho ha sigut tant: semblava que hi havien recursos per tot, estàvem més centrats en fer i créixer i no tant en com fer-ho. Però la realitat s’ha imposat i ens ha tornat a posar sobre la taula l’escassetat dels recursos; ara més que mai els recursos són limitats i cal que tant les empreses com les administracions es replantegin com fer les coses.

S’ha de tornar a fer economia, economia real i productiva, optimitzant els recursos disponibles, essent innovadors, competitius i formant a les persones, en definitiva creant valor, per sobreviure en un mercat  globalitzat on els clients, el empleats o els proveïdors ja no es troben en una ciutat, regió o país, sinó que estan a tot el món. Existeixen moltes oportunitats, només cal trobar-les.

Ens trobem davant d’un nou escenari que ens obliga a replantejar-nos les coses, canvis en la manera de fer, de treballar, de pensar i d’interactuar, en definitiva de viure. Un canvi de model productiu on les persones i les empreses ens relacionem de maneres diferents. Un model que es basa en la gestió del coneixement. Un model que trenca amb la jerarquia i potencia l’associacionisme. On tots ens relacionem i on les coses s’obtenen pel treball entre tots, potenciant la creativitat i les habilitats de cadascú. Aquest nou model productiu es basa en la connexió dels processos, les persones i la informació. En aquest sentit l’evolució de les Tecnologies de la Informació i la Comunicació (TIC) han tingut, tenen i tindran un paper fonamental en el desenvolupament d’aquest nou model.

Durant els anys de bonança hi ha hagut un procés de democratització de les TIC, on, en un principi, únicament eren les grans empreses capdavanteres i amb més recursos les que es podien permetre fer inversions en aquest sentit per diferenciar-se de la seva competència. Avui en dia, i ja fa uns anys, incorporar-les a l’empresa ja no és un fet diferenciador sinó de subsistència.

L’avanç de la tecnologia ha permès un abaratiment i un major accés de les TIC a tota la societat, empreses i famílies. L’evolució de les TIC i el seu elevat grau de creixement s’explica en gran mesura per que faciliten les relacions, la manera de fer les coses,  l’accés a qualsevol tipus d’informació i ens permeten fer més coses i millor en menys temps.

Desprès d’uns anys d’eufòria i de creixement desmesurat cal que ens parem i pensem com fer les coses per donar continuïtat a les nostres organitzacions i, si pot ser, créixer. Les TIC han contribuït i contribueixen a que les empreses disposin d’un gran nombre de dades dels seus clients, del mercat, dels proveïdors, dels seus treballadors, etc. Cal que ens posem a analitzar les dades, i que les transformem en informació que ens permeti orientar-nos cap el nostre focus de negoci. Cal optimitzar la tecnologia que tenim al nostre abast en l’empresa, treballar per transformar les dades en informació, per treballar millor, potenciant la creativitat i la innovació.

L’empresa ha de crear valor, valor econòmic i valor social i les TIC ens poden ajudar molt si ho sabem fer intel·ligentment. No calen grans inversions, només cal dotar a les empreses d’eines, processos i metodologies que permetin optimitzar la gestió i que facilitin la reorientació de les estratègies. En la gran majoria de casos hi haurà prou en optimitzar les inversions fetes en el temps de bonança.

L’objectiu de la sessió serà ajudar-nos a reflexionar sobre com fer una diagnosi de la nostra organització en quant a les inversions realitzades en TIC, com optimitzar-les, i com treballar per alinear la tecnologia disponible amb el nostre negoci, incorporant reflexions sobre com treballar cap aquest canvi de model productiu i de gestió del coneixement a partir de la gestió de la tecnologia.

Ens trobem en una situació de canvis, de canvis estructurals que plantejant un canvi de paradigma, amb noves complexitats, oportunitats i reptes.

Read Full Post »

Amb una sala plena a vessar on hi havia més de 100 persones varem poder gaudir d’una magnifica ponència d’en Josep Rof, CIO de Agbar sobre Innovació, TIC i Productivitat.

Jornada dels Economistes 2010

Una de les claus de l’èxit crec que va ser precisament la elecció del ponent. El repte en el que participaren els membres de la comissió OSI (Organització i Sistemes d’Informació) era trobar algú amb renom però amb una visió no excessivament tecnològica doncs ja fa temps que estem observant que cada cop més els CIO (Chief Information Officer, o màxim responsable dels sistemes d’informació) en les empreses d’èxit ja no eren “tant” tecnòlegs i desenvolupaven altres tasques molt més lligades a la innovació, a l’alineament amb el negoci, la consecució de valor i l’estalvi de costos. Necessitàvem algun CIO que tingués visió “del negoci” però també necessitàvem un CIO que fos conscient de la problemàtica tant de la gran empresa com, sobretot, de la mitjana i petita, que en definitiva és on es sustenta en bona part el nostre teixit productiu.

El ponent reunia totes les condicions doncs abans de ser CIO havia estat director general, era president d’una associació sectorial i coneixia perfectament la realitat empresarial del nostre país. El problema a resoldre, com veiem, no era trivial però gràcies al 2.0 (concretament al treball dels membres de la comissió via xarxes socials, missatgeria instantània, correus electrònics i alguna trucada de telèfon) va aconseguir resoldre’l, servint a la vegada com a exemple de com, avui en dia, el nou món que hem configurat, ens permet fer coses amb una qualitat i rapidesa que fa un parell de dècades era quasi impensable.

La presidència per part del conseller delegat de telefònica a Catalunya, molt adequadament gestionada per el Col·legi, va acabar d’arrodonir el contingut de la ponència.

Durant la sessió varem parlar del perfil del CIO, de la necessitat d’aportar valor al negoci alineant i integrant objectius, de la necessitat de la innovació ben entesa, pragmàtica i eficient. De com aconseguir-ho independentment de la dimensió de l’empresa, de la importància de poder provocar canvis de paradigmes més que evolucions contínues i les implicacions que això porta a nivell de talent i capital humà. Tot ben referenciat amb exemples concrets i reals.

Amb les intervencions del públic, varem parlar del paper dels economistes, sobretot dels de l’ària d’administració i gestió d’empreses, on s’obren nous reptes com per exemple pot ser l’auditoria de sistemes d’informació on l’experiència en auditoria financera és quelcom a tindre en compte per veure com s’acaba configurant. De les necessitats d’adaptació tant en actituds proactives al canvi com a la formació. També varem parlar del sector públic i les diferents velocitats en diverses àrees destacant hisenda com a capdavanter en l’ús de les TIC aplicades als seus objectius, mentre que altres àrees com s’ha vist amb la llei d’administració electrònica encara els hi queda molt camí a recórrer.

Com a conclusió generalitzada tant  amb els membres de la taula com per les intervencions i comentaris amb alguns assistents podem afirmar que els objectius de la sessió i les expectatives dels assistents van ser assolits amb total satisfacció.

 

Read Full Post »

En el marc de la propera Jornada dels Economistes que es realitzarà el proper 12 de novembre pel matí amb el títol “Creixement i ocupació: les reformes necessàries” la Comissió OSI ha participat activament en la preparació i coordinació de la sessió de treball “Negoci, productivitat i Tecnologies de la Informació” amb la inestimable col·laboració de Josep Rof, CIO del Grup Agbar. El company Xavier Verge serà l’introductor de la sessió que presidirà en Ramon Salabert,  Conseller de Telefónica.

 

Sessió de Treball 05 – divendres 12 de novembre del 2010 de 11.00 a 12.15

En els temps que corren, les empreses han de fer mans i mànigues per tal de poder ser competitives o, fins i tot, per tindre visos de supervivència. Amb el canvi de segle, sense avís previ i sense massa opcions, hem viscut un canvi profund en la gestió empresarial: hem passat de l’empresa analògica a l’empresa digital. Ens han canviat el terreny i les regles del joc i els economistes ens hi tenim que adaptar si o si.

Aquest canvi de segle ha suposat passar de la era industrial a la era de la informació. Encara hi ha gent que no ha entès que el canvi no ha sigut banal. La societat industrial ens era còmoda, de tant en tant una crisi ens feia una bona sacsejada però en general ens hi trobàvem a gust. Coneixíem les regles del negoci que havíem anat perfeccionant al llarg dels anys des de finals del segle XVIII. Tot ho teníem en ordre. Les grans empreses manufactureres dominaven el panorama mundial en tots els racons del primer món. La fórmula de generar valor la teníem bastant clara. La gestió empresarial havia anat evolucionant de forma geomètrica amb grans avenços al llarg del segle XX i sobretot durant tota la segona meitat. Ho teníem dominat. I quan un si troba bé no li agrada canviar, és més, farà mans i mànigues per no donar-se per al·ludit: El nostre negoci és molt particular, això no ens afecta… la crisi és del sector bancari… el problema són els avantatges que tenen els demés (americans, japonesos, xinesos, hindús, coreans, romanesos, polonesos, russos, cubans, argentins, turcs, … hi ha molt per triar).

La veritat, però és que el canvi és dels grossos i, a cop de garrotades, ens en hem adonat que ens afecta a tots. Igual que a finals del segle XVIII la màquina de vapor i economistes com Adam Smith, David Ricardo o John Stuart Mill ens van canviar el decorat, el decorat d’avui en dia també és ben diferent del de fa 20 anys. Internet és la nova màquina de vapor que ens està revolucionant les formes de comunicar-nos. La informació i el coneixement són nous actius que encara no sabem ben be com catalogar. Sentim a Manel Castells (Berkeley) sobre la era de la informació i la societat-xarxa, a Thomas Malone (MIT) i els costos de comunicació, a Thomas Friedman (NY Times) i que si ara la terra és plana, a Pankaj Gemawat (Harvard) que diu que ben be no, que més que plana te punxes.

Des de finals del segle XX el tsunami de les TIC ha afectat a totes les organitzacions fins el punt actual on si se’ns cau la xarxa el negoci s’atura. Ha estat el temps de la tecnologia. Fins ara el forat de productivitat era tant elevat que es feia molt difícil que una innovació tecnològica no aportes millores. Tot el que es pogués s’havia de digitalitzar, simplement amb això, es fes amb el criteri que es fes, ja solien aparèixer (amb més o menys imaginació) si més no, intangibles que justificaven les inversions davant de directius i consells d’administració que de cop i volta es veien depassats per termes i argumentacions tècniques, com a poc, difícils de seguir.

Ara aquest forat s’ha anat tancant. Els processos nuclears, el cor de l’empresa, ja estan digitalitzats (amb més o menys gràcia). Un grapat d’acrònims han passat a ser vocabulari comú en moltes organitzacions (ERP, CRM, SCM, MES, ….) alguns amb connotació de malson necessari, altres amb un “ja era hora poder disposar d’aquesta informació”, altres oblidats tant ràpidament com apresos. Avui podem dir que en moltes empreses està fet. El que no ens atrevim tant a dir és si està “ben fet”, però el que és ben segur és que encara fa falta fer moltes més noves coses per poder aprofitar les oportunitats en aquest nou món.

Els economistes hem de prendre el relleu als tecnòlegs doncs ara els problemes ja no son tècnics, això ja ho tenim aprés, ara el repte és que la tecnologia s’alieni amb els objectius del negoci, i que sigui eficientment governada per tal d’assolir nivells de productivitat mai vistos i que ens poden suposar la diferència entre pujar al tren o quedar-nos fora del mercat. El govern i la gestió dels sistemes d’informació de les empreses és una necessitat vital en aquest nou món. La seguretat de que no fem o no ens facin mal amb la informació, la seguretat de poder confiar en que la informació que tenim és suficientment bona per prendre decisions en aquest nou i complex entorn és tant important com la seguretat que la nostra comptabilitat reflecteix fidelment l’estat de l’empresa.

L’objectiu no ha de ser sobreviure com es pugui i seguir fent el mateix. Això simplement serveix per perllongar l’agonia. Ens hem de reinventar. Innovació, creativitat, productivitat, gestió del coneixement, aprofitar el capital humà, productivitat, eficiència, sostenibilitat, productivitat, qualitat, excel·lència, productivitat, responsabilitat social, ètica i, sobretot, productivitat. Aquest és el nostre terreny aquestes paraules son nostres, no en exclusiva, però sí nostres. És el moment dels economistes.

Xavier Verge
Economista.

 

Read Full Post »

%d bloggers like this: