Feeds:
Entrades
Comentaris

Posts Tagged ‘Gestión’

Des dels darrers vint anys, i cada cop més d’una manera més accelerada, som testimonis d’un procés de transformació del nostre entorn cap a una societat més i més digitalitzada. Sense entrar a valorar si aquest procés de digitalització generalitzat és positiu o negatiu, des de l’ACCID i el Col·legi d’Economistes de Catalunya volem evidenciar que aquesta transformació és present i ens afecta en moltes facetes de la nostra vida, i per tant, com a professionals, hem de ser actors i no espectadors d’aquest procés.

La digitalització està comportant no només un canvi en la manera de relacionar-se les empreses i les administracions i entre aquestes darreres i els seus administrats, si no que, a més a més, han aparegut noves formes de transaccions d’informació, com són les resultants de l’intercanvi de dades entre les màquines, fruit del creixent nombre de dispositius connectats a la xarxa, passant aquestes a ser les més importants en quan a la generació de dades digitals i donant lloc al fenomen que anomenem del Big Data.

iStockphotos_profesiones_digitales_EAE-607x348

Per assolir aquests reptes cal treballar en la nostra capacitació com a professionals així com cercar sinergies amb d’altres professions, amb la constitució de grups multidisciplinaris que ens ajudin a donar una resposta adequada a les necessitats digitals de les nostres empreses.

Cal treballar en la formació i capacitació dels futurs professionals, adequant els plans d’estudis superiors i creant graus on s’adopti aquesta visió transversal i multidisciplinària, de forma que aquestes noves generacions d’universitaris siguin capaços de donar resposta a una demanda creixent del mercat laboral de professionals de l’economia i l’empresa amb un domini suficient de les tecnologies de la informació i la comunicació. Alhora que també cal identificar quines són les capacitats que com a professionals cal potenciar i desenvolupar.

Amb aquesta sessió iniciem un cicle de conferències orientades a donar-nos pistes i reflexionar en com dirigir la nostra activitat cap a una professió més digital. En aquesta primera sessió es presentarà un estudi realitzat per l’Escola EADA amb la col·laboració de la Comissió OSI, on s’han identificat les habilitats digitals sobre les que cal treballar, així com de quina forma els estudis universitaris en direcció i administració d’empreses estan abordant la necessitat de formar a professionals amb un coneixement de les tecnologies de la informació i comunicació suficients per donar resposta a les necessitats que requereixen les empreses. A més a més els assistents a la sessió tindran la possibilitat de que se’ls si faci gratuïtament un estudi personalitzat del seu perfil digital.

Dia: 29 de setembre de 2016 a les 19.00 hores 

Ponents: Xavier Verge (@xverge), professor de la Universitat Autònoma de Barcelona, Campus Sabadell, Marco A. Peña (@MarcoAPenya)coordinador de la Comissió d’Organització i Sistemes d’Informació (OSI) (Comissió conjunta CEC-ACCID) i professor de EADA Business School.

Lloc: Col·legi d’Economistes de Catalunya, Pl. Gal·la Placídia núm. 32, Barcelona

Inscripcions: la sessió és lliure i gratuïta tot i així per motius d’organització us agrairiem féssiu les vostres inscripcions aquí.

Inscripcions Col·legi d’Economistes | Inscripcions ACCID.

Podeu veure tot seguit la gravació de la conferencia:

Read Full Post »

El passat 21 de maig de 2015 a la sala d’actes del Col·legi, vàrem dur a terme una sessió sobre l’aplicació de la Llei de Protecció de Dades Personals (LOPD) a les empreses i als despatxos professionals i com els sistemes d’informació ens poden ajudar a millorar en la seva implantació implementació. La companya Montserrat Navarro, economista i advocada especialitzada en la implantació de la LOPD, i  sòcia de Navarro Rimbau S.L, va ser qui va fer-nos l’exposició.

201505_sessioLOPD

La sessió va començar amb un repàs dels conceptes bàsics que s’han de conèixer per entendre l’aplicació de la Llei. Termes com el “fitxer”, que entenem per “dades de caràcter personal”, qui és el “responsable del Fitxer” i “l’encarregat del fitxer” i les seves diferències, etc…

També vàrem identificar i debatre sobre els diferents nivells de seguretat (baix, mig i alt) i la problemàtica en la declaració del fitxer de nòmines.

Es van tractar les obligacions del responsable del fitxer, quins fitxers s’han de declarar, i un aspecte destacable que es va explicar, es que la declaració dels fitxers es fa d’acord amb la funció i l’objectiu donen resposta les dades (Facturació nòmines, comptabilitat, declaracions de RENDA, etc …

També es va debatre sobre com jugava l’aplicació de la Llei davant els serveis “cloud”, donat que cada vegada més les dades les empreses les tenen cedides en aquests tipus de servei. En aquest sentit, es va afirmar que aquests serveis, són una garantia de seguretat de les dades i d’acompliment de la LOPD.

La Montserrat ens va explicar també com es confeccionava el document de seguretat i els drets ARCO (Accés, Rectificació, Cancel·lació i Oposició), no atendre qualsevol d’aquests drets implica una sanció segura.

Sobre les infraccions, les sancions i les denúncies, es va comentar que no eren despreciables, i que qualsevol denúncia a d’estar motivada i per incompliment d’alguns dels drets.

Les auditories s’han de fer cada dos anys per dades de nivell mig i alt.

Finalment, es van fer tot un seguit de recomanació tècniques aplicables als sistemes d’informació que tenim a les nostres organitzacions que ens poden ajudar molt, com són el control d’accessos a dades, com evitar pèrdues de dades, el problema dels atacs cibernètics i mesures de prevenció, etc…

Va ser una sessió molt amena i alhora acadèmica, on els assistents van tenir l’oportunitat d’aclarir els seus dubtes amb la seva participació.

Podeu consultar el document de la sessió:

Read Full Post »

Podríem dir que hi ha un consens general de que la gestió de la informació, gràcies a l’aplicació de les Tecnologies de la Informació i la Comunicació (les anomenades TIC), aporten valor a les organitzacions; i en el camp de la sanitat amb resultats molt més tangibles. Projectes com la recepta electrònica o la història mèdica compartida en són exemples de referència.

Però com traslladar aquesta aportació de valor als estats econòmics de les organitzacions?

Una situació com l’actual de restriccions pressupostàries en tots els àmbits, però en el cas de la gestió pública i en l’àmbit de la salut en particular d’una forma molt més accentuada, ens obliga a tots els professionals de la gestió, tant de l’àmbit sanitari com de l’econòmic, a ser imaginatius i cercar mecanismes que ens permetin optimitzar els recursos limitats de que disposem i, alhora, que els estats financers de les entitats que gestionen la salut reflecteixin de la manera més fidel possible la seva realitat económica.

Un aspecte característic de l’àmbit de l’economia de la salut és que no totes les accions es poden mesurar en termes econòmics i/o monetaris -i potser tampoc s’hauria de fer-, si no que els aspectes socials i humans han de tenir un paper fonamental i vertebrador de qualsevol activitat sanitària.

eHealthSilverBullet

Tradicionalment, els estats financers només posen de manifest allò que es pot mesurar econòmicament, però un dels dilemes en l’estat de comptes de les organitzacions, i en temes com els que ens ocupa encara més, és com reflectir en els comptes de les organitzacions sanitàries, tot allò que comporta sortides de capital i dedicació de recursos personals, però que, per contra, els resultats que se’n deriva són en gran part intangibles, que aporten un gran valor social i humà a la comunitat en general i a les persones en particular. La comptabilitat tradicional registraria totes les sortides de recursos,  però deixaria de banda gran part d’aquells beneficis no mesurables econòmicament o tangibles, alhora que també es plantejaria, si estem davant d’una inversió a llarg termini o una despesa corrent, per intentar reflectir d’alguna forma, aquell benefici social que no té un reflex econòmic a curt termini o que, si més no, no es possible mesurar econòmicament.

Les entitats sanitàries del nostre país han esdevingut un referent a nivell europeu i mundial en quan a utilització de les TIC com un mitjà no només per millorar la gestió de la salut si no també, i molt més, per la millora de la diagnosi i el seguiment del pacient.

Es per això que des de la Comissió d’Economia de la Salut, la Comissió d’Organització i Sistemes d’Informació del Col·legi d’Economistes de Catalunya, conjuntament amb el Fòrum Català d’Informació i Salut hem organitzat pel proper 10 de febrer de 2015 a les 18.30 una jornada de reflexió i anàlisi de com les entitats sanitàries aborden en una situació de fortes restriccions pressupostàries  el debat de la consideració dels pressupostos TIC a les organitzacions sanitàries.

Aquesta trobada tindrà lloc a l’Auditori del Col·legi d’Economistes de Catalunya i estarà presidit pel seu degà el Sr. Joan B. Casas i moderat pel Sr. Isidre Fàbregues, president de Fòrum Català d’Informació i Salut (Fòrum CIS).

Durant la jornada comptarem amb la participació dels següents ponents:

  • Dr. Lluís Bohigas, director de relacions institucionals de Roche Diagnostics, SL
  • Sr. Javier Grueso, director Sistemes d’informació del Consorci Sanitari Integral (CSI)
  • Dr. Rafael Lledó, director general de la Fundació Privada Hospital Asil de Granollers

Us hi esperem. La inscripció és gratuita i la podeu fer aquí.

Read Full Post »

Comencem el cicle de sessions de la OSI desprès del parèntesi estival amb una sessió on tractarem la problemàtica de la gestió documental en els despatxos professionals i en les relacions d’aquests amb els seus clients i col·laboradors.

La comunicació despatx-client en relació amb els documents gestionats per uns i requerits per altres ha estat detectada com un dels principals punts de millora en tan important relació.

PapelesEl format paper cada vegada té menys importància i els documents digitals suposen gairebé la totalitat de la documentació gestionada entre despatxos i clients. I, per tant, el client no disposa de forma eficaç d’aquesta documentació; i tampoc percep el treball realitzat pel despatx.

Així, l’accés a la informació en temps real – 24 hores al dia- des de qualsevol ubicació, la millora de la productivitat, l’estalvi de costos i la generació de noves oportunitats de negoci són alguns dels avantatges que els professionals poden trobar compartint documents de forma segura en un portal de client, i per tant beneficiós per al seu negoci.

S’exposarà la problemàtica existent actualment, cap a on anem i les eines per aconseguir l’objectiu de millorar l’eficiència del despatx.

Us animem a que assistiu el proper dimarts 30 de setembre de 2014 a les 18.00 hores al Col·legi d’Economistes de Catalunya. Per més informació accediu aquí.

Podeu consultar la presentació

Read Full Post »

Como avanzamos, el pasado jueves 7 de febrero, en la sede del Colegio de Economistas de Catalunya (CEC) se llevó a cabo la sesión anunciada sobre la Gestión de Tesorería. Contamos con la presencia de Joan Muñoz y Antonio Bueno de la firma Birchman y Enric Camarasa de la compañía Hipra.

La sesión se centró en una exposición del proceso de la gestión de tesorería extremo a extremo, desde que se realiza la facturación hasta que su cobro, y desde que se reciben las facturas de proveedores hasta su pago. La gestión de la tesorería va más allá de la visión clásica de comprobar diariamente los saldos, realizar las conciliaciones bancarias, o comprobar que las comisiones y los intereses que nos cobran los bancos son correctos o no. Para avanzar es cierto que hay que revisar el pasado, el problema es que en ocasiones las organizaciones suelen dedicar un tiempo excesivo a esas tareas, que no aportan un claro valor añadido a la compañía. Es recomendable dedicar más esfuerzos al futuro, a preparar las previsiones, la buena gestión implica prever las acciones a tomar, y un buen sistema de información nos puede y debe ayudar a ello, sin dedicar un tiempo excesivo.

Como nos explicaba Joan Muñoz (Birchman), la tesorería de la compañía se podría asimilar al sistema cardiovascular de una persona, su sistema circulatorio, es lo que le da vida a la empresa, sin liquidez no puede haber actividad, de aquí la importancia de la misma, y de allí reside la importancia de que sea necesario realizar un análisis del proceso de extremo a extremo, con el objetivo de optimizar y hacerlo más eficiente.

La Solución Tecnológica que nos presentó la firma Birchman y posteriormente la presentación que hizo Hipra, sobre los resultados obtenidos en la implantación de esta solución, fueron un claro ejemplo de como las TIC ofrecen soluciones a la gestión empresarial que verdaderamente ayudan a las empresas a ser más competitivas.

Algunos aspectos a destacar que se trataron y que me parecen importantes:

  • La trazabilidad de las operaciones de tesoreria por el metódo directo. El más importante, y aspecto diferenciador de cualquier proyecto de gestión de la tesorería. Como dijo el responsable de administración y finanzas de Hipra, Enric Camarasa, fue un hecho diferencial a la hora de optar por esta solución.
  • Las TIC han de aportar valor a la compañía. Por lo que pudimos comprobar de la mano de Enric Camarasa (Hipra), esta solución aporta valor, al dar una visión integrada con el ERP de Hipra de los flujos de caja, tanto a corto como a largo plazo, y siendo el soporte de la toma de decisiones del área de Tesorería de la compañía.
  • Implantar la gestión del cobro activo, facilitando el proceso de generación de facturas así como el cobro de las mismas.
  • Solución de digitalización de facturas que permite en el mismo acto validar determinados contenidos de las mismas, contabilización e inicio de workflows de validación facilitando el pago.
  • Pagar bien, cuando toca, es sinónimo de recibir buen servicio. Aquí reside la clave de la buena gestión, si quiero dar un buen servicio debo recibirlo, para ello debo pagarlo cuando toca, en tiempo y forma.
  • Automatización del proceso de previsión de la tesorería, y del posterior análisis de las diferencias.
  • Integración con otros sistemas de dashboard, como QlickView, como vimos en el caso de Hipra.

Os adjuntamos la presentación realizada por Birchman en la sesión para que la podáis consultar.

Read Full Post »

%d bloggers like this: