Feeds:
Entrades
Comentaris

Posts Tagged ‘Economistes’

Sessió 1 de la #JornadaCEC2016

La globalització del final del segle XX l’enteníem com un creixent moviment tant de béns i serveis com de fluxos financers, eliminant fronteres i fent que tot fos molt més a prop; fent que la terra sembles plana com deia en Thomas Friedman o punxeguda com deia en Pankaj Gemawhat.

En els darrers anys estem observant que aquests fluxos de bens s’han estancat, que els financers han caigut sensiblement, mentre que els serveis creixien lleugerament. Ara, la part que està prenent més protagonisme i que redefineix la globalització, són els ingents fluxos de dades que permeten compartir informació, idees i innovació a escala global. La globalització s’ha fet digital.

Les plataformes digitals creen uns mercats globals més eficients i transparents on els compradors i venedors cada cop són més prop i poden pactar i trobar línies de col·laboració molt més ràpidament i a baix cost, doncs els costos marginals de comunicacions digitals són pràcticament zero. Si la primera dècada del segle va servir per globalitzar l’eCommerce, en aquesta segona dècada hem ampliat el focus i estem globalitzant l’eBusiness.

Des del canvi de segle les grans empreses han anat creant les seves xarxes digitals internes per tal d’anar facilitant l’intercanvi d’informació tant entre l’empresa i els clients com entre l’empresa i els seus proveïdors. No obstant això, la universalització de les xarxes socials i la necessitat de transferir una informació més oberta i comunicar-se i participar en les converses de stakeholders fa que els fluxos d’informació corporativa vagin per tots els camins, més d’algun cop, també s’ha de dir, sense la confidencialitat desitjada.

En aquest nou context les petites i mitjanes empreses han trobat la possibilitat de poder participar de forma activa y algunes grans empreses, a la vegada, han trobat formes complementaries de negoci. Per exemple, una petita empresa comercial pot tenir un sistema complet d’eCommerce global gestionat en la part que desitgi per Amazon en molt poc temps. Una universitat com al UAB pot generar un curs en línia i impartir-lo a traves de Coursera a alumnes d’arreu del món compartint plataforma amb T.U. Munich, ParisTech, Stanford o el Technion d’Israel. O les noves formes de negoci de l’economia col·laborativa, on per exemple, un particular pot llogar un apartament de la costa brava fent servir un aparador global com Airbnb, oferir-se com taxista per Manhattan via Uber o donar una segona vida recuperant part de la inversió a algun actiu no utilitzat via Wallapop.

competir-era-globalizacion-digital

En aquesta nova era de globalització digital les empreses s’han de reinventar doncs hi ha grandíssimes oportunitats a la vegada que importants amenaces. Accés a nous mercats, a la innovació, a proveïdors i a materials molt més fàcil, però, a la vegada les tradicionals barreres o proteccions front la competència han caigut i l’exposició a nous competidors més eficients amb millors productes i millors relacions amb els consumidors ha crescut enormement. Aquesta situació fa que l’immobilisme no sigui una opció viable, ni tant sols a curt termini.

Els avanços tecnològics dels darrers anys multiplicaran l’efecte de la globalització digital. La robòtica, la computació cognitiva, les impressores 3D, els vehicles autònoms, els nous materials com el grafé, entre d’altres faran que tot sigui encara molt més ràpid i que pugui aparèixer una disrupció digital en qualsevol lloc i moment. I, com be diu en James McQuivey, contra els disruptors digitals no hi ha defensa possible.

Alemanya, a finals de 2012 va passar a ser actiu i conjuntament amb grans empreses va llençar el programa Industria 4.0 que, en essència, proposa interconnectar la planta de fabricació i permetre que les màquines prenguin determinades decisions de forma autònoma buscant increments de dos dígits de productivitat i trencant economies d’escala i redefinint completament la manufactura. Altres països europeus s’han anat afegint i ara ja és una iniciativa europea. En España es correspon al programa industria conectada 4.0 del ministerio de industria (finals 2015) amb Santander, Telefónica i Indra com a impulsors.

Aquesta transformació digital no només afectarà a les empreses, les persones que no es transformin no podran optar a entrar en el mercat de treball o continuar la carrera professional o quedaran relegades a activitats marginals o substituïdes per robots. Les administracions també s’hauran de transformar tant per eficiència com per transparència i participació. A més, tant països com empreses com persones han de fer front als nous reptes i riscos  derivats de la digitalització global com per exemple en aspectes de ciberseguretat.

Per parlar d’aquest tema a la Jornada del Economistes d’aquest any 2016 hem convidat com a ponents Luis Maria Roses, director d’Organització i Sistemes a Salvador Escoda, SA, i Jordi Ruppmann, responsable del projecte de transformació digital del RACC.

Inscripcions a la #JornadaCEC2016 

Anuncis

Read Full Post »

Aquest any la Jornada dels economistes (#JornadaCEC2016) s’ha organitzat entorn al lema: Geopolítica i geoeconomia: un ordre econòmic mundial canviat.

jornada2016

Des de la Comissió OSI i conjuntament amb l’Escola d’Empresa i Tecnologia de l’UAB per mitjà del company i professor de la UAB Xavier Verge (@xverge) hem organitzat la sessió 1 d’aquesta jornada amb el títol: “La Globalització es fa digital: Implicacions per als països, les empreses i els ciutadans”. La sessió serà coordinada per la Dra. Carme Casablancas i comptarà amb les ponències de: Luis Maria Roses, director d’Organització i Sistemes a Salvador Escoda, SA, i Jordi Ruppmann, responsable del projecte de transformació digital del RACC.

Us animem a que consulteu la web de la jornada i que us inscriviu a aquest esdeveniment anual accedint aquí.

 

 

 

 

 

Read Full Post »

En el darrer número de “L’informatiu de l’Economista” (151) es van fer públics els resultats d’un estudi sobre els despatxos professionals d’economistes i titulats mercantils, membres del Col·legi d’Economistes de Catalunya, conjuntament amb un altre estudi enfocat a col·legiats que ocupen càrrecs de responsabilitat a empreses.

El primer estudi tenia com a objectiu, prendre el puls dels despatxos i que, alhora, fos un punt de referència pels mateixos, per poder d’aquesta forma extreure unes conclusions de la situació de la professió a casa nostra. D’altra banda, l’estudi entre els economistes que porten a terme la seva activitat professional a les empreses, pretenia extreure informació sobre la tipologia dels serveis professionals que demanden aquestes i quines són les seves perspectives de futur. Van participar-hi un total de 182 col·legiats i 635 despatxos professionals.

En aquest sentit, voldríem destacar els resultats que es poden extreure pel que fa a l’ús de les TIC i dels sistemes d’informació en general en els despatxos, així com del paper del sector professional TIC, com un sector de creixent demanda.

Informatiu de l’economista (151): Podeu consultar l’informe a partir de la plana 6

Podem dir que els despatxos professionals utilitzen les TIC principalment en el lloc de treball, fent ús de l’ordinador de sobretaula principalment (88%) en front de l’ordinador portàtil (75%). La mobilitat també és un aspecte destacable entre els professionals, es per això que s’evidencia un ús creixent dels telèfons intel·ligents i les tauletes. Majoritàriament els despatxos encara treballen en xarxes locals, amb servidors de fitxers (68%) tot i que ha començat un trasllat cap al “cloud” (32%). També cal destacar que en fan ús de les xarxes socials per donar a conèixer el seu despatx (71%) conjuntament amb la plana web tradicional.

Per altra banda, podem veure que les empreses que demanden serveis professionals, gairebé el 30% dels serveis el fan per sistemes d’informació i control, ocupant el quart lloc entre el serveis professionals més demandats, per darrera de l’assessorament fiscal i laboral i les auditories. Amb una perspectiva de mantenir-se i créixer en els propers anys.

Tot i així, l’aspecte negatiu a destacar, es que quasi el 30% dels despatxos professionals no en fa ús de les TIC. Conclusió que ens evidencia que cal treballar força per donar a conèixer tots els avantatges que poden aportar als despatxos per ser més productius i treure rendiment de les inversions TIC que es porten a terme.

En aquest sentit el Col·legi i la Comissió OSI en primer termini tenen com a repte obrir una línia de treball d’activitats orientades en aquest sentit, donant a conèixer entre els economistes el valor que aporten els Sistemes d’Informació en la seva activitat professional.

Es per això que estem organitzant tot un seguit d’activitats orientades als despatxos professionals, com la que us proposem en aquest post, prevista pel proper 3 de juny de 2015 a les 18.30 h. a la seu del Col·legi d’Economistes de Catalunya, on parlarem de les característiques que ha de tenir un sistema de planificació de recursos (ERP: enterprise resource planning) per donar resposta a les necessitats d’un despatx professional tant per economistes com per advocats.

Veritablement, els despatxos professionals tenen unes particularitats en el seu funcionament que feien que una solució estàndard per la gestió dels processos econòmics d’una empresa (ERP), no acabés de ser una solució idònia. Les solucions estàndards per empreses a l’hora d’adequar-les als despatxos professionals requereixen en moltes ocasions d’adaptacions que impliquen un sobrecost en la seva implementació tant en temps com en diners, fet que moltes vegades comporta el bloqueig de la decisió final per invertir en una solució integrada que donés resposta des de la facturació, les nòmines i la gestió dels contactes, fins a la gestió dels contractes, la gestió documental, o la implementació de workflows interns.

En la sessió s’exposaran les característiques pròpies d’una solució adaptada al sector dels despatxos professionals i els advocats amb l’objectiu d’evidenciar les diferències d’aquesta solució en front a una solució standard empresarial i es mostraran les avantatges que pot oferir aquesta solució en l’operativa i l’eficiència en la gestió diària d’un despatx així com mostrar els beneficis d’una solució allotjada al núvol en front a servidors propis.

Us animem a que us inscriviu a la sessió prevista pel proper 3 de juny a les 18.30 h. a la seu del Col·legi d’Economistes de Catalunya.

Aquesta sessió ha està coorganitzada per l’ACCID i el Col·legi d’Economistes de Catalunya.  Inscripció ACCID o CEC.

Read Full Post »

Des de la Comissió d’Organització i Sistemes d’Informació creiem, com ho hem anat difonent al llarg de les nostres activitats, que els economistes i el responsables de la gestió de les empreses han de tenir un paper rellevant a l’hora de definir i desenvolupar els Sistemes d’Informació i les TIC d’una empresa una vegada aquestes han passat a ser eines fonamentals per a la millora de la gestió i de la presa de decisions estratègiques.

clip_image002clip_image002[4]

Els economistes, com a membres responsables, en gran mesura de la presa de decisions estratègiques a les empreses i organitzacions en general, necessitem disposar d’una informació integrada, complerta i en temps real, i en aquest aspecte tenim alguna cosa a dir i hem de treballar plegats amb els tecnòlegs els aspectes de gestió de la informació i la comunicació.

És per això que durant l’any 2008 ens vàrem posar a treballar en la definició del ” Ier Baròmetre de les TIC i els Economistes”. Durant el mes d’abril del 2009 es va penjar el qüestionari a la web del Col·legi d’Economistes de Catalunya, on tenen accés més de 5.800 col·legiats i de la qual vàrem obtenir una mostra de 803 enquestes.

En aquest document us presentem les conclusions d’aquest estudi conjunt de la Fundació Observatori per a la Societat de la Informació de Catalunya (FOBSIC), la Comissió d’Organització i Sistemes d’Informació (OSI), i la Comissió d’Economia del Coneixement del Col·legi d’Economistes de Catalunya.

De les 803 respostes obtingudes, el 53% eren economistes assalariats i el 43% eren empresaris i/o treballadors per compte propi. Per sectors d’activitat, un 30% desenvolupen la seva feina en despatxos professionals, un 21% en el sector industrial i un 20% en serveis a empreses.

Les conclusions d’aquest estudi les podríem agrupar en quatre grups :

· Com valoren els Economistes l’aportació de les TIC a l’empresa

o Un 85% dels economistes consideren que els sistemes d’informació aporten valor a la feina.

o La inversió en Sistemes d’Informació es justifica per la millora de la productivitat, la gestió i l’ús de la informació i la millora de la qualitat de les relacions amb clients i proveïdors.

clip_image002

· El paper dels economistes en la presa de decisions en matèria de sistemes d’informació

o El 68% dels economistes consideren que han de tenir un paper rellevant a l’hora de prendre decisions en matèries de sistemes d’informació.

o Un 46% dels economistes han participat sempre en la presa de decisions en els sistemes d’informació. La influència que tenen els sistemes d’informació en els processos de negoci i el finançament de les inversions són les principals raons per les quals els economistes creuen que han de tenir un paper més rellevant en la presa de decisions sobre les TIC.

clip_image004

· Situació comparativa empresarial

o Per regla general, els Economistes consideren que les empreses europees destinen més recursos en Sistemes d’Informació que les empreses espanyoles.

· Formació dels Economistes en les TIC

o Els 79% dels enquestats consideren que els Plans d’estudi de Direcció i Administració d’Empreses han de contemplar assignatures en sistemes d’informació.

clip_image006

A partir d’aquest grup de conclusions podríem definir un Model de relacions causa-efecte que es desprèn de l’estudi.

clip_image002[7]

Els resultats d’aquest estudi, l’alt grau de participació per part dels economistes i el suport de la FOBSIC ens anima a continuar amb aquest, que pretenem sigui de periodicitat anual. Es per això que ja estem de nou treballant per millorar-lo pel proper any.

Read Full Post »