Feeds:
Entrades
Comentaris

Posts Tagged ‘economia’

Sessió 1 de la #JornadaCEC2016

La globalització del final del segle XX l’enteníem com un creixent moviment tant de béns i serveis com de fluxos financers, eliminant fronteres i fent que tot fos molt més a prop; fent que la terra sembles plana com deia en Thomas Friedman o punxeguda com deia en Pankaj Gemawhat.

En els darrers anys estem observant que aquests fluxos de bens s’han estancat, que els financers han caigut sensiblement, mentre que els serveis creixien lleugerament. Ara, la part que està prenent més protagonisme i que redefineix la globalització, són els ingents fluxos de dades que permeten compartir informació, idees i innovació a escala global. La globalització s’ha fet digital.

Les plataformes digitals creen uns mercats globals més eficients i transparents on els compradors i venedors cada cop són més prop i poden pactar i trobar línies de col·laboració molt més ràpidament i a baix cost, doncs els costos marginals de comunicacions digitals són pràcticament zero. Si la primera dècada del segle va servir per globalitzar l’eCommerce, en aquesta segona dècada hem ampliat el focus i estem globalitzant l’eBusiness.

Des del canvi de segle les grans empreses han anat creant les seves xarxes digitals internes per tal d’anar facilitant l’intercanvi d’informació tant entre l’empresa i els clients com entre l’empresa i els seus proveïdors. No obstant això, la universalització de les xarxes socials i la necessitat de transferir una informació més oberta i comunicar-se i participar en les converses de stakeholders fa que els fluxos d’informació corporativa vagin per tots els camins, més d’algun cop, també s’ha de dir, sense la confidencialitat desitjada.

En aquest nou context les petites i mitjanes empreses han trobat la possibilitat de poder participar de forma activa y algunes grans empreses, a la vegada, han trobat formes complementaries de negoci. Per exemple, una petita empresa comercial pot tenir un sistema complet d’eCommerce global gestionat en la part que desitgi per Amazon en molt poc temps. Una universitat com al UAB pot generar un curs en línia i impartir-lo a traves de Coursera a alumnes d’arreu del món compartint plataforma amb T.U. Munich, ParisTech, Stanford o el Technion d’Israel. O les noves formes de negoci de l’economia col·laborativa, on per exemple, un particular pot llogar un apartament de la costa brava fent servir un aparador global com Airbnb, oferir-se com taxista per Manhattan via Uber o donar una segona vida recuperant part de la inversió a algun actiu no utilitzat via Wallapop.

competir-era-globalizacion-digital

En aquesta nova era de globalització digital les empreses s’han de reinventar doncs hi ha grandíssimes oportunitats a la vegada que importants amenaces. Accés a nous mercats, a la innovació, a proveïdors i a materials molt més fàcil, però, a la vegada les tradicionals barreres o proteccions front la competència han caigut i l’exposició a nous competidors més eficients amb millors productes i millors relacions amb els consumidors ha crescut enormement. Aquesta situació fa que l’immobilisme no sigui una opció viable, ni tant sols a curt termini.

Els avanços tecnològics dels darrers anys multiplicaran l’efecte de la globalització digital. La robòtica, la computació cognitiva, les impressores 3D, els vehicles autònoms, els nous materials com el grafé, entre d’altres faran que tot sigui encara molt més ràpid i que pugui aparèixer una disrupció digital en qualsevol lloc i moment. I, com be diu en James McQuivey, contra els disruptors digitals no hi ha defensa possible.

Alemanya, a finals de 2012 va passar a ser actiu i conjuntament amb grans empreses va llençar el programa Industria 4.0 que, en essència, proposa interconnectar la planta de fabricació i permetre que les màquines prenguin determinades decisions de forma autònoma buscant increments de dos dígits de productivitat i trencant economies d’escala i redefinint completament la manufactura. Altres països europeus s’han anat afegint i ara ja és una iniciativa europea. En España es correspon al programa industria conectada 4.0 del ministerio de industria (finals 2015) amb Santander, Telefónica i Indra com a impulsors.

Aquesta transformació digital no només afectarà a les empreses, les persones que no es transformin no podran optar a entrar en el mercat de treball o continuar la carrera professional o quedaran relegades a activitats marginals o substituïdes per robots. Les administracions també s’hauran de transformar tant per eficiència com per transparència i participació. A més, tant països com empreses com persones han de fer front als nous reptes i riscos  derivats de la digitalització global com per exemple en aspectes de ciberseguretat.

Per parlar d’aquest tema a la Jornada del Economistes d’aquest any 2016 hem convidat com a ponents Luis Maria Roses, director d’Organització i Sistemes a Salvador Escoda, SA, i Jordi Ruppmann, responsable del projecte de transformació digital del RACC.

Inscripcions a la #JornadaCEC2016 

Anuncis

Read Full Post »

Cada cop en sentim a parlar més de l’Economia Social i del seu paper creixent en l’economia. A Barcelona aquestes activitats representen, segons un informe elaborat per l’Ajuntament de Barcelona, un 6% del PIB de la ciutat donant feina a 53.000 persones en 4.743 entitats de diferent forma jurídica, el que suposa un 8% de l’ocupació de la ciutat.

Podríem dir que l’Economia Social és aquell conjunt d’activitats econòmiques i empresarials que en l’àmbit privat porten a terme entitats que persegueixen l’interès general, ja sigui econòmic o social, o ambdós, i on les persones són prioritàries en front el capital, els resultats s’apliquen en funció del treball realitzat i on es promou la solidaritat interna i a la societat.

economia social & Tic

Aquest sector agrupa iniciatives de diversos àmbits: des de cooperatives de la salut i la educació, societats laborals, mutualitats de previsió social, centres especials de treball, empreses d’inserció laboral, entitats de finances ètiques o bancs de temps, etc.

En aquest context podem trobar experiències on les TIC han contribuït d’alguna manera a que aquest sector tingui un paper més rellevant en l’economia, contribuint per exemple en la inserció laboral i social de persones amb capacitats diferents.

Des de la Comissió OSI volem encetar una línia de treball orientat al paper de les TIC en aquest sector, on més enllà de l’increment de la productivitat que suposen per les empreses i les organitzacions en general, realçar el paper rellevant de les TIC, per exemple en la inserció laboral, permetent que persones amb capacitats diferents i que en condicions tradicionals no podrien ocupar un lloc de feina, tinguin ara l’oportunitat d’ocupar llocs en empreses que ofereixen serveis empresarials a d’altres empreses.

Us convidem a que assistiu a la sessió que hem organitzat el proper 18 d’abril de 2016 a les 19 hores al Col·legi d’Economistes de Catalunya, on la Fundació Tallers juntament amb la empresa Ofisfera ens presentaran el seu projecte, un cas d’èxit d’economia social, on les TIC i les persones tenen un paper rellevant.

Intervindran:

Pol Valero, responsable del servei d’Ofisfera

Ricard Matas, gerent de Fundació Tallers

Presentarà l’acte:

Josep M. Gallart, president de la Comissió OSI (Comissió conjunta CEC-ACCID)

Aquesta jornada és gratuïta i esta organitzada conjuntament amb el Col·legi d’Economistes de Catalunya (CEC) i l’ACCID, es per això que per qüestions d’organització us agrairíem feu la vostra inscripció: al CEC o a l’ACCID.

LLoc:

Seu del Col·legi d’Economites de Catalunya

Pl. Gal·la Placídia 32, 08008 Barcelona

Read Full Post »

Podríem dir que hi ha un consens general de que la gestió de la informació, gràcies a l’aplicació de les Tecnologies de la Informació i la Comunicació (les anomenades TIC), aporten valor a les organitzacions; i en el camp de la sanitat amb resultats molt més tangibles. Projectes com la recepta electrònica o la història mèdica compartida en són exemples de referència.

Però com traslladar aquesta aportació de valor als estats econòmics de les organitzacions?

Una situació com l’actual de restriccions pressupostàries en tots els àmbits, però en el cas de la gestió pública i en l’àmbit de la salut en particular d’una forma molt més accentuada, ens obliga a tots els professionals de la gestió, tant de l’àmbit sanitari com de l’econòmic, a ser imaginatius i cercar mecanismes que ens permetin optimitzar els recursos limitats de que disposem i, alhora, que els estats financers de les entitats que gestionen la salut reflecteixin de la manera més fidel possible la seva realitat económica.

Un aspecte característic de l’àmbit de l’economia de la salut és que no totes les accions es poden mesurar en termes econòmics i/o monetaris -i potser tampoc s’hauria de fer-, si no que els aspectes socials i humans han de tenir un paper fonamental i vertebrador de qualsevol activitat sanitària.

eHealthSilverBullet

Tradicionalment, els estats financers només posen de manifest allò que es pot mesurar econòmicament, però un dels dilemes en l’estat de comptes de les organitzacions, i en temes com els que ens ocupa encara més, és com reflectir en els comptes de les organitzacions sanitàries, tot allò que comporta sortides de capital i dedicació de recursos personals, però que, per contra, els resultats que se’n deriva són en gran part intangibles, que aporten un gran valor social i humà a la comunitat en general i a les persones en particular. La comptabilitat tradicional registraria totes les sortides de recursos,  però deixaria de banda gran part d’aquells beneficis no mesurables econòmicament o tangibles, alhora que també es plantejaria, si estem davant d’una inversió a llarg termini o una despesa corrent, per intentar reflectir d’alguna forma, aquell benefici social que no té un reflex econòmic a curt termini o que, si més no, no es possible mesurar econòmicament.

Les entitats sanitàries del nostre país han esdevingut un referent a nivell europeu i mundial en quan a utilització de les TIC com un mitjà no només per millorar la gestió de la salut si no també, i molt més, per la millora de la diagnosi i el seguiment del pacient.

Es per això que des de la Comissió d’Economia de la Salut, la Comissió d’Organització i Sistemes d’Informació del Col·legi d’Economistes de Catalunya, conjuntament amb el Fòrum Català d’Informació i Salut hem organitzat pel proper 10 de febrer de 2015 a les 18.30 una jornada de reflexió i anàlisi de com les entitats sanitàries aborden en una situació de fortes restriccions pressupostàries  el debat de la consideració dels pressupostos TIC a les organitzacions sanitàries.

Aquesta trobada tindrà lloc a l’Auditori del Col·legi d’Economistes de Catalunya i estarà presidit pel seu degà el Sr. Joan B. Casas i moderat pel Sr. Isidre Fàbregues, president de Fòrum Català d’Informació i Salut (Fòrum CIS).

Durant la jornada comptarem amb la participació dels següents ponents:

  • Dr. Lluís Bohigas, director de relacions institucionals de Roche Diagnostics, SL
  • Sr. Javier Grueso, director Sistemes d’informació del Consorci Sanitari Integral (CSI)
  • Dr. Rafael Lledó, director general de la Fundació Privada Hospital Asil de Granollers

Us hi esperem. La inscripció és gratuita i la podeu fer aquí.

Read Full Post »

La comissió d’intangibles de l’ACCID i la Universitat Oberta de Catalunya us conviden a la conferència:

“La crisi diferencial de l’economia espanyola: Antecedents i perspectives futures”

Ponents:

  • Josep Lladós Masllorens, professor de la UOC i expert en economia.
  • Josep M. Viedma, professor de la UPC i expert en intangibles i economia.

Presentació de l’acte: Salvador Guasch, president de la comissió d’intangibles de l’ACCID.

Moderador: Enric Serradell, professor de la UOC i coordinador de la comissió d’intangibles de l’ACCID.

Organitzadors: Comissió d’intangibles de l’Associació Catalana de Comptabilitat i Direcció (www.accid.org) i la Universitat Oberta de Catalunya (www.uoc.edu).

Lloc: Centre de Suport de la UOC del Barcelonès. Rambla de Catalunya, 6 (al costat de Plaça Catalunya). Segon pis.

Dia: 4 de març de 2010

Hora: 19:00 a 20:30 hores.

Mapa.

Read Full Post »

%d bloggers like this: