Feeds:
Entrades
Comentaris

Archive for the ‘Articles’ Category

Sessió 1 de la #JornadaCEC2016

La globalització del final del segle XX l’enteníem com un creixent moviment tant de béns i serveis com de fluxos financers, eliminant fronteres i fent que tot fos molt més a prop; fent que la terra sembles plana com deia en Thomas Friedman o punxeguda com deia en Pankaj Gemawhat.

En els darrers anys estem observant que aquests fluxos de bens s’han estancat, que els financers han caigut sensiblement, mentre que els serveis creixien lleugerament. Ara, la part que està prenent més protagonisme i que redefineix la globalització, són els ingents fluxos de dades que permeten compartir informació, idees i innovació a escala global. La globalització s’ha fet digital.

Les plataformes digitals creen uns mercats globals més eficients i transparents on els compradors i venedors cada cop són més prop i poden pactar i trobar línies de col·laboració molt més ràpidament i a baix cost, doncs els costos marginals de comunicacions digitals són pràcticament zero. Si la primera dècada del segle va servir per globalitzar l’eCommerce, en aquesta segona dècada hem ampliat el focus i estem globalitzant l’eBusiness.

Des del canvi de segle les grans empreses han anat creant les seves xarxes digitals internes per tal d’anar facilitant l’intercanvi d’informació tant entre l’empresa i els clients com entre l’empresa i els seus proveïdors. No obstant això, la universalització de les xarxes socials i la necessitat de transferir una informació més oberta i comunicar-se i participar en les converses de stakeholders fa que els fluxos d’informació corporativa vagin per tots els camins, més d’algun cop, també s’ha de dir, sense la confidencialitat desitjada.

En aquest nou context les petites i mitjanes empreses han trobat la possibilitat de poder participar de forma activa y algunes grans empreses, a la vegada, han trobat formes complementaries de negoci. Per exemple, una petita empresa comercial pot tenir un sistema complet d’eCommerce global gestionat en la part que desitgi per Amazon en molt poc temps. Una universitat com al UAB pot generar un curs en línia i impartir-lo a traves de Coursera a alumnes d’arreu del món compartint plataforma amb T.U. Munich, ParisTech, Stanford o el Technion d’Israel. O les noves formes de negoci de l’economia col·laborativa, on per exemple, un particular pot llogar un apartament de la costa brava fent servir un aparador global com Airbnb, oferir-se com taxista per Manhattan via Uber o donar una segona vida recuperant part de la inversió a algun actiu no utilitzat via Wallapop.

competir-era-globalizacion-digital

En aquesta nova era de globalització digital les empreses s’han de reinventar doncs hi ha grandíssimes oportunitats a la vegada que importants amenaces. Accés a nous mercats, a la innovació, a proveïdors i a materials molt més fàcil, però, a la vegada les tradicionals barreres o proteccions front la competència han caigut i l’exposició a nous competidors més eficients amb millors productes i millors relacions amb els consumidors ha crescut enormement. Aquesta situació fa que l’immobilisme no sigui una opció viable, ni tant sols a curt termini.

Els avanços tecnològics dels darrers anys multiplicaran l’efecte de la globalització digital. La robòtica, la computació cognitiva, les impressores 3D, els vehicles autònoms, els nous materials com el grafé, entre d’altres faran que tot sigui encara molt més ràpid i que pugui aparèixer una disrupció digital en qualsevol lloc i moment. I, com be diu en James McQuivey, contra els disruptors digitals no hi ha defensa possible.

Alemanya, a finals de 2012 va passar a ser actiu i conjuntament amb grans empreses va llençar el programa Industria 4.0 que, en essència, proposa interconnectar la planta de fabricació i permetre que les màquines prenguin determinades decisions de forma autònoma buscant increments de dos dígits de productivitat i trencant economies d’escala i redefinint completament la manufactura. Altres països europeus s’han anat afegint i ara ja és una iniciativa europea. En España es correspon al programa industria conectada 4.0 del ministerio de industria (finals 2015) amb Santander, Telefónica i Indra com a impulsors.

Aquesta transformació digital no només afectarà a les empreses, les persones que no es transformin no podran optar a entrar en el mercat de treball o continuar la carrera professional o quedaran relegades a activitats marginals o substituïdes per robots. Les administracions també s’hauran de transformar tant per eficiència com per transparència i participació. A més, tant països com empreses com persones han de fer front als nous reptes i riscos  derivats de la digitalització global com per exemple en aspectes de ciberseguretat.

Per parlar d’aquest tema a la Jornada del Economistes d’aquest any 2016 hem convidat com a ponents Luis Maria Roses, director d’Organització i Sistemes a Salvador Escoda, SA, i Jordi Ruppmann, responsable del projecte de transformació digital del RACC.

Inscripcions a la #JornadaCEC2016 

Anuncis

Read Full Post »

El primer “Informatiu de l’Economista” de l’any te com a títol central “Cap a una professió més digital”. Amb aquest número s’ha volgut tractar des del Col·legi d’Economistes i des de diverses vessants de quina manera el procés de digitalització en que està immersa la nostre societat influeix també, com no pot ser d’altre manera, a la nostra professió.

Des de la Comissió OSI, que ha coordinat conjuntament amb la Secretaria Tècnica del Col·legi aquest número de la nostra revista, s’ha comptat amb la col·laboració d’alguns dels seus membres així com de diversos col·legiats que, d’una manera o de l’altre, estan relacionats professionalment amb l’àmbit digital i que han viscut aquest procés de transformació del món analògic cap al digital.

Us convidem a llegir aquest número de la revista del Col·legi d’Economistes del qual es preveuen desenvolupar diverses conferencies al llarg dels propers mesos.

 

 

 

 

Read Full Post »

Resum sessió del VI Congres ACCID

Sessió 3 Sessió de treball simultània dijous 28/05/2015

L’objectiu de la sessió era la de conscienciar sobre els riscos a que estan sotmeses les empreses, independentment de la seva dimensió: a una intrusió en els seus sistemes d’informació i a l’apropiació de les seves dades de forma il·lícita amb diferents finalitats. Objectiu que creiem es va assolir per la bona participació, les preguntes i l’intercanvi d’impressions que va haver entre els assistents i els ponents al llarg i després de la sessió.

VI Congres ACCID 3

El discurs es va estructurar en tres parts amb la idea de donar a conèixer de què estem parlant quan diem ciberseguretat i les seves implicacions, que van des del robatori de dades fins a l’espionatge i la manipulació d’equips connectats a Internet.

Conscienciació. En primer terme es va exposar en què consisteix la ciberseguretat i es va fer un repàs de l’estat de la qüestió d’aquest fenomen. Es va poder comprovar a partir de multitud de notícies de premsa, que hi ha un gran nombre d’atacs a empreses i que, sobretot, s’està produint al llarg dels darrers anys un increment molt important d’aquestes intrusions. La realitat supera la ficció sobre aquesta activitat fraudulenta. La ciberseguretat ha estat reconeguda com un risc global en el darrer World Economic Forum del 2015 amb fortes implicacions econòmiques. Tot i així, més del 90% de les empreses no estan preparades per fer-hi front. Un dels primers sectors en prendre accions, per exemple, és el sector financer on la ciberseguretat és un risc de caire estratègic.

VI Congres ACCID

Demostració hacking-ètic. La segona part de la sessió es va centrar en presenciar en directe com penetrar en un ordinador remot connectat a Internet i quines són les possibilitats que hi ha d’obtenir informació d’una xarxa empresarial a partir de l’accés a un ordinador connectat a ella, d’una manera relativament fàcil. De fet, el que vàrem poder constatar és que pràcticament qualsevol persona amb interès per voler-ho fer ho pot arribar a fer-ho fàcilment.

VI Congres ACCID 2

Consells. Finalment en darrer termini, es va intentar tranquil·litzar a l’auditori davant l’evidencia de que veritablement tots estem exposats i que no està tot perdut per poder protegir-se. Aquesta part es va centrar en donar tot un seguit de recomanacions i mesures preventives que s’haurien de dur a terme per evitar d’una manera fàcil ser atacats per un “hacker”. Un dels aspectes claus és proporcionar formació i conscienciar a les organitzacions i als seus membres de que cal ser curosos dels riscos i prendre mesures.

Amb aquesta trobada es va evidenciar que tots (particulars, empreses, governs, …) estem en risc i que aquest està en constant augment des del moment en que la societat està evolucionant d’una manera imparable cap a la interconnexió a través d’Internet. La xarxa ha obert a la societat cap a un nou paradigma en la forma de relacionar-se: les empreses tenen accés a mercats als que d’altra manera segurament no podrien accedir-hi i les persones han canviat la forma de relacionar-se, d’obtenir informació i de formar-se. Com a qualsevol gran canvi social en te les seves avantatges i els seus inconvenients. Els ciber-atacs són d’aquells inconvenients sobre els quals hem de prendre mesures preventives, tot el possible i alhora assumir uns riscos, però amb coneixement de causa. Al igual que vàrem ser capaços d’anar del poble cap a la ciutat, amb tots els seus avantatges i inconvenients d’inseguretat, també ho serem per evolucionar cap a una societat connectada a Internet.

La sessió va donar joc a un debat i preguntes molt interessants que van fer curta la trobada. Va ser una reunió de coneixement i conscienciació tant per empreses com per a professionals on es van donar pautes de com poder-se protegir davant del canvi d’escenari en el que estem immersos.

Read Full Post »

Podríem dir que hi ha un consens general de que la gestió de la informació, gràcies a l’aplicació de les Tecnologies de la Informació i la Comunicació (les anomenades TIC), aporten valor a les organitzacions; i en el camp de la sanitat amb resultats molt més tangibles. Projectes com la recepta electrònica o la història mèdica compartida en són exemples de referència.

Però com traslladar aquesta aportació de valor als estats econòmics de les organitzacions?

Una situació com l’actual de restriccions pressupostàries en tots els àmbits, però en el cas de la gestió pública i en l’àmbit de la salut en particular d’una forma molt més accentuada, ens obliga a tots els professionals de la gestió, tant de l’àmbit sanitari com de l’econòmic, a ser imaginatius i cercar mecanismes que ens permetin optimitzar els recursos limitats de que disposem i, alhora, que els estats financers de les entitats que gestionen la salut reflecteixin de la manera més fidel possible la seva realitat económica.

Un aspecte característic de l’àmbit de l’economia de la salut és que no totes les accions es poden mesurar en termes econòmics i/o monetaris -i potser tampoc s’hauria de fer-, si no que els aspectes socials i humans han de tenir un paper fonamental i vertebrador de qualsevol activitat sanitària.

eHealthSilverBullet

Tradicionalment, els estats financers només posen de manifest allò que es pot mesurar econòmicament, però un dels dilemes en l’estat de comptes de les organitzacions, i en temes com els que ens ocupa encara més, és com reflectir en els comptes de les organitzacions sanitàries, tot allò que comporta sortides de capital i dedicació de recursos personals, però que, per contra, els resultats que se’n deriva són en gran part intangibles, que aporten un gran valor social i humà a la comunitat en general i a les persones en particular. La comptabilitat tradicional registraria totes les sortides de recursos,  però deixaria de banda gran part d’aquells beneficis no mesurables econòmicament o tangibles, alhora que també es plantejaria, si estem davant d’una inversió a llarg termini o una despesa corrent, per intentar reflectir d’alguna forma, aquell benefici social que no té un reflex econòmic a curt termini o que, si més no, no es possible mesurar econòmicament.

Les entitats sanitàries del nostre país han esdevingut un referent a nivell europeu i mundial en quan a utilització de les TIC com un mitjà no només per millorar la gestió de la salut si no també, i molt més, per la millora de la diagnosi i el seguiment del pacient.

Es per això que des de la Comissió d’Economia de la Salut, la Comissió d’Organització i Sistemes d’Informació del Col·legi d’Economistes de Catalunya, conjuntament amb el Fòrum Català d’Informació i Salut hem organitzat pel proper 10 de febrer de 2015 a les 18.30 una jornada de reflexió i anàlisi de com les entitats sanitàries aborden en una situació de fortes restriccions pressupostàries  el debat de la consideració dels pressupostos TIC a les organitzacions sanitàries.

Aquesta trobada tindrà lloc a l’Auditori del Col·legi d’Economistes de Catalunya i estarà presidit pel seu degà el Sr. Joan B. Casas i moderat pel Sr. Isidre Fàbregues, president de Fòrum Català d’Informació i Salut (Fòrum CIS).

Durant la jornada comptarem amb la participació dels següents ponents:

  • Dr. Lluís Bohigas, director de relacions institucionals de Roche Diagnostics, SL
  • Sr. Javier Grueso, director Sistemes d’informació del Consorci Sanitari Integral (CSI)
  • Dr. Rafael Lledó, director general de la Fundació Privada Hospital Asil de Granollers

Us hi esperem. La inscripció és gratuita i la podeu fer aquí.

Read Full Post »

Josep M. Gallart

Us faig partíceps del darrer article que he preparat pel diari “La Veu de l’Anoia” sobre la recent obligació que tenen les empreses a emetre les seves factures en format electrònic.

Article_fraDigital LaVeude l’Anoia 20150130

View original post

Read Full Post »

Josep M. Gallart

La Asociación Multisectorial de Empresas de la Electrónica, Tecnologías de la Información, Telecomunicaciones y Contenidos Digitales (AMETIC), publicó el pasado mes de diciembre el informe sobre la eSalud en España, con el que se pretende hacer un análisis del papel de las TIC en la sanidad española. Este es de los pocos estudios sobre las TIC y la salud que existen, y el primero de esta asociación. Este estudio ha sido coordinado por el grupo de trabajo eSalud, constituido por representantes de 40 empresas del sector, y que tiene como objetivo garantizar el posicionamiento del mismo en el ámbito sanitario.

A partir de estudios e informes de referencia en el sector de las TIC, como pueden ser el informe REINA del Portal de Administración Electrónica de la Administración General del Estado, los informes elaborados por el Observatorio Nacional de las Telecomunicaciones y la Sociedad de la Información (ONTSI)

View original post 932 more words

Read Full Post »

Read Full Post »

Older Posts »

%d bloggers like this: